1 1 v. tr. [LC] Algú, manifestar obertament (el que sent o el que pensa). Declarar els seus sentiments envers algú. No declarar les seves intencions. 1 2 intr. pron. [LC] Algú, manifestar obertament les pròpies intencions, els propis sentiments. Declarar-se contra algú, a favor d'algú. La vol, però encara no s'ha declarat. 2 1 intr. pron. [LC] Quelcom, manifestar-se obertament. Declarar-se la còlera de Déu. Declarar-se una malaltia. 2 2 intr. pron. [LC] per ext. Declarar-se una tempesta. 2 3 intr. pron. [LC] per ext. La sort s'ha declarat contra ell. 3 1 tr. [LC] Enunciar obertament (un fet). Ell m'ha declarat la veritat. Jo soc culpable: ho declaro obertament. El jutge ha declarat la suspensió de pagaments. Declarar la guerra. 3 2 tr. [LC] [ECT] [DR] Manifestar a l'autoritat administrativa (la natura i la quantitat d'una matèria imposable o d'unes mercaderies o objectes el tràfic dels quals és sotmès al pagament de drets). Declarar, a correus, els valors continguts en una carta. Declarar, a la duana, els objectes que han de pagar drets d'entrada. 3 3 tr. [LC] Enunciar que (algú) posseeix tal o tal qualitat. Declarar algú culpable. 4 tr. [LC] [DR] Els testimonis o l'acusat, manifestar davant el jutge (el que saben respecte a allò que se'ls pregunta). L'acusat va declarar que no recordava res. Avui declaren els testimonis de càrrec.
